viernes, 20 de julio de 2012

Últims dies a Kathmandú i de voluntariat

Quan s'està bé a un lloc, sempre, és difícil dir adeu. Quan s'aprecia, s'admira i es valora es converteix en un fet dur, una cosa que agraeixes que passi ràpid.
La nostra estada a Kathmandú a passat de manera fugaç, no hem tingut temps d'adonar-nos-en

jueves, 12 de julio de 2012

El cap de setmana a Chitwan!



Sis hores de bus, apretats, amb calor i des de ben aviat del matí per recòrrer 170km, la distància que separa Kathmandú de Chitwan.
El canvi entre un lloc i l'altre és brutal, del kaos de la ciutat vam passar a la tranquilitat de la naturalesa, de la pressa i el soroll, a la pausa i la calma. No només això era diferent, el clima també era protagonista del canvi. Una calor brutal cobria la selva amb un mantell de xafogor que ens feia estar tot el dia ben xops de suor, sense descans.

Ens vam instalar a un petit hotel, ben acollidor del mig de la selva, i on vam tenir la gratificant sorpresa d'un menú sense arrós! Quin gust pels nostres cossos deixar-lo abandonat un parell de dies, i a més amb un menjar bo com el que ens van donar!

Ens vam endinsar a la selva, primer recorrent el riu Narayani amb un caiac on vam tenir la sort de veure un cocodril; i després caminant pel mig de la selva. La sensació era estranya, canvia la perspectiva, els teus ja no són els amos del territori que trepitges sino que et converteixes en un intrús perquè a la selva ni tant sols ets un convidat. Aquí guanya el més fort i per molt que ens ho haguem cregut nosaltres no ho som. Qualsevol soroll, qualsevol moviment pot significar un canvi i sí, ens fa molt respecte i fins i tot certa por. Al llarg de l'estona la sensació canvia, no deixem d'observar però passem d'estar en alerta constant a relaxar-nos i disfrutar del camí. No tenim gaire sort ja que només veiem cèrvols, monos, ocells, i un rinoceront.
Seguim l'aventura amb un bany amb elefants, molt divertit i una experiència única! I com ja ens hem fet mig amigues d'aquests animals fem un safari sobre un d'ells, un altre cop a la selva però amb més seguretat. Tampoc tenim gaire sort.
Tot i no veure gaires animals, fent el camí de tornada, marxem contentes i satisfetes perquè aquests paissatges que hem pogut disfrutar són un vertader plaer pels ulls! Ha estat un cap de setmana GENIAL! :)





sábado, 7 de julio de 2012

Pashupathinath

L'impacte d'una mort sempre és evident, la gran diferència entre cultures a la vegada deixa lloc a les igualtats i a les semblances;  la pèrdua d'un ésser estimat ens fa mal, ens dol i a ningú deixa indiferent, sigui d'on sigui, cregui el que cregui, pensi el que pensi...
Ho hem pogut veure avui, a Pashupathinat, el recinte on es duen a terme les cerimònies dels seus difunts. Ens sorprenem... tan diferents i tan iguals a la vegada! La seva tradició és completament diferent a la nostra, nosaltres hem tingut l'oportunitat de veure una de les seves cerimònies i no té res de semblant a la nostra, és lenta, hi participen tots els familiars i és una despedida emotiva i dura.
Ben a la vora del riu Baghmati, aquell riu que estimen i a la vegada embruten, els familiars es reuneixen i amb colors vius, flors, teles i foc es despedeixen dels seus estimats, fins que un cop incinerats van a parar al riu.
És un lloc de gran bellesa però com tot en aquesta ciutat costa mantenir-se net.

Tot plegat és sorprenen per la immensitat de coses que ens diferencien, per la gran quantitat de tradicions diverses, per la distància que trobem amb el que nosaltres entenem per normal, però cada cop veiem més clar que al final la nostra essència i la seva és la mateixa, tots sentim de maneres diferents però de la mateixa manera, la distància que ens separa és del tot ficticia i creada per nosaltres mateixos.

Seguirem aprenen...

 




jueves, 5 de julio de 2012

El mèrit de somriure

La realitat xoca, sorprén, fins a cert punt espanta... La realitat dels infants amb que treballem és dura, cruel però ells en formen part i la senten seva, ens en fan partícips i no tenen por de compartir-la amb nosaltres.
Són infants que no els falta menjar, però que viuen sota unes condicions molt xocants. Tot i això, es mostren madurs davant la realitat que tenen i saben com afrontar-la. Són nens que saben espavilar-se en cada moment i sortir endavant malgrat els obstacles que poden tenir dia rere dia. 

Cada dia ens sentim més motivades a realitzar la nostra cooperació amb aquests infants. Ens sentim estimades amb ells i entenem que els ajudem a fer les coses una mica més fàcils i els donem aquell carinyo i estima que no reben d'una figura paterna. Amb amor i complicitat intentem donar tot el que surt de nosaltres per a contribuir una mica en la seva felicitat. 

Ens sentim afortunades de poder viure aquesta experiència i poder obrir els ulls d'aquest nou món. Donar tot el que tenim i sentir-nos recompensades amb el seu somriure; aquest és sens dubte és el millor regal que podem rebre d'aquestes petites grans persones. 

I al final, no es tracta de tota la riquesa material que un pugui tenir, sinó de la riquesa emocional que un pugui rebre dels seus. Això és el verdaderament important a la vida. Nosaltres ja hem après la lliçó...

Fins aviat!!!






martes, 3 de julio de 2012

Kathmandú: primeres impressions

Ja son tres els dies que portem recorrent la capital d'aquest gran país i ja ens veiem en cor de dir que malgrat el tràfic, la brutícia i el soroll... SÍ, ens agrada molt! 







És una ciutat gran, amb edificis baixos i plena de vida i racons molt entranyables. La gent és molt agradable i amable amb els turistes. 

Destaquem la Durbar Square, la plaça hinduista més important de Kathmandú, on es troben diversos temples dedicats als deus i deeses d'aquesta religió. Avui hem tingut la oportunitat de veure a la Kumari, la petita deesa viva que és escollida després de dures proves. Ha sigut tota una experiència!!! 

També hem visitat el Monkey Temple, la "stupa" budista més important de la capital anomenada així per la gran quantitat de micos que s'hi poden trobar. És un lloc que està alçat i des d'alla hi ha unes grans vistes de la ciutat. 

I finalment hem vistat Thamel, el barri turístic i més occidentalitzat de Kathmandú. Hi ha moltes botigues on regatejar diversos productes. El primer cop que hi hem anat no hem comprat res, però no serà així la pròxima vegada... 

I de mica en mica anem descobrint aquesta gran ciutat... 

Fins aviat!