La realitat xoca, sorprén, fins a cert punt espanta... La realitat dels infants amb que treballem és dura, cruel però ells en formen part i la senten seva, ens en fan partícips i no tenen por de compartir-la amb nosaltres.
Són infants que no els falta menjar, però que viuen sota unes condicions molt xocants. Tot i això, es mostren madurs davant la realitat que tenen i saben com afrontar-la. Són nens que saben espavilar-se en cada moment i sortir endavant malgrat els obstacles que poden tenir dia rere dia.
Cada dia ens sentim més motivades a realitzar la nostra cooperació amb aquests infants. Ens sentim estimades amb ells i entenem que els ajudem a fer les coses una mica més fàcils i els donem aquell carinyo i estima que no reben d'una figura paterna. Amb amor i complicitat intentem donar tot el que surt de nosaltres per a contribuir una mica en la seva felicitat.
Ens sentim afortunades de poder viure aquesta experiència i poder obrir els ulls d'aquest nou món. Donar tot el que tenim i sentir-nos recompensades amb el seu somriure; aquest és sens dubte és el millor regal que podem rebre d'aquestes petites grans persones.
I al final, no es tracta de tota la riquesa material que un pugui tenir, sinó de la riquesa emocional que un pugui rebre dels seus. Això és el verdaderament important a la vida. Nosaltres ja hem après la lliçó...
Fins aviat!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario